Història d'en pio-pio "capitol 5"
Al aixecar-me del llit , vaig notar que em faltava alguna cosa al cap, però no sabia el que , ja vestit vaig anar a preparar-me el esmorzar però em vaig emportar una sorpresa del meu estimat Wembley , m'havia preparat l'esmorzar i també havia fet la vogada, després també em va planxar la jaqueta amb unes mini planxes i semblava que estigues fent esquí , quan va acabar em va dir que havia trobat un papereta a la butxaca , jo li vaig dir que no era important perquè no tenia cap valor, perquè un vell que segons ell era ell el tresor però després va dir una cosa quan me’n anava cap a casa però vaig entendre no se que de sort. Al acabar l’esmorzar vaig notar com una bufada de vent va obrir la finestra de cop i de sobte va entrar un oliva que portava un anell al peu que posava Kikí i quan em vaig adonar em va robar al Wembley així que vaig agafar la bicicleta i me’n vaig anar darrere d’en Kikí , vaig veure que parava ja per fi al costat d’una noia amb un centaure, després d’aquell viatge tan cansat que he tingut per a recuperar al meu amic Wembley , m’he adonat de que jo ja no soc un jove de 3 anys, quan vaig sortir del meu país per anar a buscar aventures no vaig pensar que seria tant cansat, però ja que soc aquí amb uns nous companys m’ho passo d'allò més bé em quedaré una mica més per acabar de ser més bona persona i canviar de personalitat de malament a bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario