miércoles, 17 de noviembre de 2010
lunes, 15 de noviembre de 2010
Història d'en pio-pio "capitol 6"
A mitja nit el Wembley em va dir que ell àuria de continuar el seu camí, quan va acabar de dir-me aquelles paraules tan desesperant ens vam posar a plorar perquè havíem tingut uns moments molts bonics.El Wembley va sortir de la porta i amb va donar el seu numero de mòbil per quedar algun dia.
Wembley: el meu numero es 666909432
Al acabar de donar-me el numero ens vam acomiadar. Aquella nit no podia dormir perquè trobava a faltar al Wembley al dia següent el meu mòbil va començar a sonar , vaig agafar i era el Wembley
Wembley: Hola pio-pio
pio-pio: Hola Wembley, que tal ?
Wembley: molt be, saps una cosa ?
pio-pio: No?
Wembley: eh trobat a la meva mare
pio-pio :molt be are tenviare unes camares perque tu seras el meu primer reportatge.
Wembley: molt bé.
Al arribar on era el Wembley vam començar a fer l'entrevista.
pio-pio: Bon dia Franca avui tenim una bona noticia . Un poll a trobat la seva mare, Que se sent al trobar a la mare de nou ?
Wembly: Estic molt content de tornarte a veure
Mare del Wembley : Jo també estic contenta de tornarte abeura Wembley.
pio-pio: Bona tarda pio-pio tv4 paris.
Fi
Wembley: el meu numero es 666909432
Al acabar de donar-me el numero ens vam acomiadar. Aquella nit no podia dormir perquè trobava a faltar al Wembley al dia següent el meu mòbil va començar a sonar , vaig agafar i era el Wembley
Wembley: Hola pio-pio
pio-pio: Hola Wembley, que tal ?
Wembley: molt be, saps una cosa ?
pio-pio: No?
Wembley: eh trobat a la meva mare
pio-pio :molt be are tenviare unes camares perque tu seras el meu primer reportatge.
Wembley: molt bé.
Al arribar on era el Wembley vam començar a fer l'entrevista.
pio-pio: Bon dia Franca avui tenim una bona noticia . Un poll a trobat la seva mare, Que se sent al trobar a la mare de nou ?
Wembly: Estic molt content de tornarte a veure
Mare del Wembley : Jo també estic contenta de tornarte abeura Wembley.
pio-pio: Bona tarda pio-pio tv4 paris.
Fi
martes, 9 de noviembre de 2010
la historia del pio pio
CAPITOL 1
Hola, em dic Pio-pio i tinc 2 anys. Vaig néixer a l’any 1931. El dia que vaig néixer hi havia una gran festa, quan vaig sortir del ou , estaven celebrant la arribada de la segona república pio-pí d’aquí va sortir el meu nom. Al veure tots el pollets saltant vaig intentar fer-me amics d'ells, però com que era molt petit els meus pares el Pop-pic i la mare Maria del pic no m'hi van deixar anar amb ells. Al dia següent, tothom anava molt conten perquè havien donat la llibertat del nostre país pio-pi però es clar, la meva mare no em deixava sortir del corral, fins que un dia vaig escapar-me i vaig sortir al carrer. Em sentia una mica estranyat perquè mai havia vist allò, fins que una pilota em va sorprendre i vaig quedar-me amb la cara com un ou ferrat. Llavors van venir corrents aquells pollets a demanar-me disculpes però com no responia, els pollets semblaven haver-se espantat, però al final vaig tenir valor per parlar:
-Hola ,qui sou?
Els nens van contestar:
-Jo em dic Pio-chiki
-I jo sóc Pico-pico.
Hola, em dic Pio-pio i tinc 2 anys. Vaig néixer a l’any 1931. El dia que vaig néixer hi havia una gran festa, quan vaig sortir del ou , estaven celebrant la arribada de la segona república pio-pí d’aquí va sortir el meu nom. Al veure tots el pollets saltant vaig intentar fer-me amics d'ells, però com que era molt petit els meus pares el Pop-pic i la mare Maria del pic no m'hi van deixar anar amb ells. Al dia següent, tothom anava molt conten perquè havien donat la llibertat del nostre país pio-pi però es clar, la meva mare no em deixava sortir del corral, fins que un dia vaig escapar-me i vaig sortir al carrer. Em sentia una mica estranyat perquè mai havia vist allò, fins que una pilota em va sorprendre i vaig quedar-me amb la cara com un ou ferrat. Llavors van venir corrents aquells pollets a demanar-me disculpes però com no responia, els pollets semblaven haver-se espantat, però al final vaig tenir valor per parlar:
-Hola ,qui sou?
Els nens van contestar:
-Jo em dic Pio-chiki
-I jo sóc Pico-pico.
A partir d'aquell dia vaig tenir nous amics.
CAPITOL 2
Una hora després de que em reunís amb els meus amics, ma mare seguia dormint sota el meu coixí tranquil·lament, com si no passes res.
Peró al cap d'uns minuts, una notícia va despertar el corral: hi havia un lladre d'ous!
L'alarma va saltar i tots corrien com bojos, mentre que la meva mare s'amoïnava perquè no em trobava. Ma mare va penjar uns cartells on sortia la meva imatge i un títol impactant: perdut! Amb una recompensa de 200 granets de pa de pessic. Vaig tornar corrents al corral com vaig poder, anava tant espantat que vaig trencar a plorar i la meva mare, de la por que va passar, em va fotre una bufetada. Sort que no va ser molt forta, però instants després, em va donar una abraçada molt fota i reconfortant. Tot el corral va a aplaudir per aquella escena tan bonica que vaig protagonitzar amb la meva mare, però vaig decidir marxar cap a França amb els meus amics del corral.
CAPITOL 2
Una hora després de que em reunís amb els meus amics, ma mare seguia dormint sota el meu coixí tranquil·lament, com si no passes res.
Peró al cap d'uns minuts, una notícia va despertar el corral: hi havia un lladre d'ous!
Després de travessar el Pirineu català i caminar una mica, els meus amics van decidir quedar-se a Toulouse. El comiat va ser molt trist i vam posar-nos a plorar com bons amics.
Després d'uns dies, vaig trobar un ferroveller que va ferme una bicicleta a mida per anar cap a París.
Quan vaig veure la torre eiffel vaig quedarme impressionat! Era tan bonica, tan neta, tan alta i gran!
CAPITOL 3
D'espres de que arriaves a paris , vaig veure com un punt negre que es movia pel terra, jo vaig pensar que despres d'un viatge tant llarg m'havien vingut alucinacion, quan seguia anant en bicicleta sense voler vaig aptropellar a un pobre pollet petit que anava amb la seva mare llavors vaig començar a pedalejar molt depresa i m'entres jo fugia la senyora va trocar a la policia francesa, parlaven molt estrany jo vaig entendre "Cop un poulet a frappé mon pauvre enfant!" i escalar jo no vaig entendre res. Al cap d'uns dies de estar a paris, vaig notar que la gent s'amagava de mi , Peró no sàvia per que llavors vaig mirar de esquerra a dreta de la façana i vaig veure un cartell amb la meva foto i un titul que posava... no se que posava perquè jo no entenc aquest idioma arè que o recordo posava aixo: "Poulet cherché terroristes!.
Uns passos mes enllà amb vaig trobar un policia i sem va quedar mirant fixament , quan volia donar-me conta el policia corria d'arrera la meva bicicleta i jo.Una mica mes endavant, vaig veure un senyor que em susurrava " pio-pio vine capa aquí, jo mentrestant anava frenant amb la bicicleta però na sabia qui era , i quan amb vaig parar el vell se mi va apropar dient-mi que li guardes aquell pergamí per a sempre mes i que no digues res a ningú, quan vaig obrir el pergamí em vaig donar conte que allò no era un pergamí qualsevol que era un mapa d'un tresor que estava enterrat desde fa mes de 10.000 anys quan vaig tornar a aixecar el cap aquell vell avia desaparegut, pro jo vaig decidir que trobaria aquell tresor per a satisfer aquell senyor , mentre jo estava guardant el pergamí , darrera de la paret estava el policia hi havia escoltat tota la conversa. vaig començar el viatge de anada cap al sur de França Peró cada vegada que estava mes aprop de la frontera de França amb Itàlia aquell policia no deixava de ferma la punyeta per destruir el pergamí i per a que ningu no el pogues trobar mai, ho va intentar amb ( aigua ,foc , amb sorra amb tinta negra ,etx) Peró mai ho va aconseguir. Cuan vaig travessar la frontera , amb vaig tindre que cambiarme de roba per a que no hem puguin reconèixer i em vaig allotjar a un hotel.
CAPITOL 4
Desprès de canviar de país , amb van proclamar comte de la toscana però no sabia per que , desprès de mirar atentament el pergamí que em va donar aquell senyor a paris em vaig fixar en una figura que havia vist avans però no sabia a on fins que de tant pensar amb vaig donar comte que aquell símbol era la meva marca de naixement. Al pas dels dies amb vaig donar conta que hi havia una escriptura molt estranya però esclar li vaig manar al meu guardaespatlles que ho desxifres hi així ho va fer. Ell em va dir que la relíquia que estic buscant es a la torre de Pisa hi que el que dugui la marca de veritat al cul el podrà aconseguir. Al cap d'uns dies vaig anar a la torre de Pisa per ha saber de que es tractava el tresor però esclar com era comte de la toscana em van implantar uns guàrdies que vestien com a l’edat mitjana total que vaig passar de tot i per la nit amb vaig escapar per la finestra que estava oberta i vaig amb la meva bicicleta fins a la torre de pia , me he passat dues hores i mitge buscant la clau però per fi la eh trobat , deseguida vaig posar el cul a la marca de la paret i la torre va començar a tremolar , jo amb vaig asustar una mica , Bueno bastant jejej , una porta es va obrir i havia un cofre però només hi havia una papereta que em deia que avia de tornar a França i trobar un passadís que em portes a la Gran Bretanya i que allà trobaria la recompensa. Al tornar agafar la bicicleta amb vaig trobar que movien robat el seien però com mai el feia servir amb vaig dir que era igual que per devent de tot era el tresor i la seva recompensa . Quan vaig arribar a paris de nou , casi mato a un puntet negre que es movia pel terra però aquesta vegada ja sabia qui era perquè el vaig agafar amb la ma amb molta cura , vam estar una bona estona parlant. Llavors li vaig explicar lo que m’havia succeït llavor ell que era molt amable amb va dir que m’ajudaria a que ningú mes que jo tingues el tresor i a mes a mes que no em fessin fora del comtes de l’Itàlia, ell també amb va explicar el seu problema de que no troba aliments i per això he decidit que sigui el meu assessor i deixar-li veure sobre el meu cap. Però com que encara estava en busca i captura i amb vaig canviar de roba de tal manera que no em reconeixin i amb va surti molt be perquè ni el poll que portava a sobre no amb reconeixia , percert el poll que viu sobre meu es diu Wembley , quan estàvem fent la compra amb vam veure t a una pio-pia que es molt guapa i jo crec que amb vaig enamorar de ella com un fideu a la sopa. Al dia següent desprès de enarmorarme vaig anar camí al supermercat per a veure si estava però a mig camí un vell em va tornar a susorrar a l’oïda ( vine pio-pio tu que ests el comte de la toscana) i jo com ja el reconeixia vaig anar i li vaig preguntar que com ho sabia que era comte de la toscana i ell amb va respondre que el tresor que estava buscant era ell. Jo amb baix quedar al·lucinat perquè mabia anat fins a Itàlia amb bicicleta i vaig quedar rebentat , però ell va respondre que per trobar el tresor avia de aconseguir era la papereta que duia al cul , i jo li vaig dir i el tresor on es i ell va respondre ja tens el tresor , ets comte de la toscana . Jo entristit vaig anar a casa a fer la colada , amb vaig treure la jaqueta amb el paper incluit perquè no servia per a res .
CAPITOL 5
Al aixecar-me del llit , vaig notar que em faltava alguna cosa al cap, però no sabia el que , ja vestit vaig anar a preparar-me el esmorzar però em vaig emportar una sorpresa del meu estimat Wembley , m'havia preparat l'esmorzar i també havia fet la vogada, després també em va planxar la jaqueta amb unes mini planxes i semblava que estigues fent esquí , quan va acabar em va dir que havia trobat un papereta a la butxaca , jo li vaig dir que no era important perquè no tenia cap valor, perquè un vell que segons ell era ell el tresor però després va dir una cosa quan me’n anava cap a casa però vaig entendre no se que de sort. Al acabar l’esmorzar vaig notar com una bufada de vent va obrir la finestra de cop i de sobte va entrar un oliva que portava un anell al peu que posava Kikí i quan em vaig adonar em va robar al Wembley així que vaig agafar la bicicleta i me’n vaig anar darrere d’en Kikí , vaig veure que parava ja per fi al costat d’una noia amb un centaure, després d’aquell viatge tan cansat que he tingut per a recuperar al meu amic Wembley , m’he adonat de que jo ja no soc un jove de 3 anys, quan vaig sortir del meu país per anar a buscar aventures no vaig pensar que seria tant cansat, però ja que soc aquí amb uns nous companys m’ho passo d'allò més bé em quedaré una mica més per acabar de ser més bona persona i canviar de personalitat de malament a bé.
CAPITOL 6
Quan eram en el port avans de que en kiki marxes a Escòcia ens vam posar molt tristos perquè ens separaríem , però amb va prometre que ens tornaríem a veure. De sobte vam sentir una veu.
Carter: Una carta per al senyor pio-pio .
pio-pio: Moltes gràcies.
En Wembley es va apropar i també en kiki , vaig obrir la carta i em vist que era de la meva mare que em deia que a prop de Paris el meu tiet m' ha aconseguit un treball de reporter per a tv4.
El Wembley i jo vam posarnos el casc i vam posar rumb cap a Paris, de camí , el Wembley estava molt content però no sabia el per què , així que el vaig preguntar i m'ha respost de que no tenia ni idea .Quan vam arribar a paris el meu tiet ens va venir a buscar a la torre effiel.
A mitja nit el Wembley em va dir que ell àuria de continuar el seu camí, quan va acabar de dir-me aquelles paraules tan desesperant ens vam posar a plorar perquè havíem tingut uns moments molts bonics.El Wembley va sortir de la porta i amb va donar el seu numero de mòbil per quedar algun dia.
Wembley: el meu numero es 666909432
Al acabar de donar-me el numero ens vam acomiadar. Aquella nit no podia dormir perquè trobava a faltar al Wembley al dia següent el meu mòbil va començar a sonar , vaig agafar i era el Wembley
Wembley: Hola pio-pio
pio-pio: Hola Wembley, que tal ?
Wembley: molt be, saps una cosa ?
pio-pio: No?
Wembley: eh trobat a la meva mare
pio-pio :molt be are tenviare unes camares perque tu seras el meu primer reportatge.
Wembley: molt bé.
Al arribar on era el Wembley vam començar a fer l'entrevista.
pio-pio: Bon dia Franca avui tenim una bona noticia . Un poll a trobat la seva mare, Que se sent al trobar a la mare de nou ?
Wembly: Estic molt content de tornarte a veure
Mare del Wembley : Jo també estic contenta de tornarte abeura Wembley.
pio-pio: Bona tarda pio-pio tv4 paris.
Fi
CAPITOL 3
D'espres de que arriaves a paris , vaig veure com un punt negre que es movia pel terra, jo vaig pensar que despres d'un viatge tant llarg m'havien vingut alucinacion, quan seguia anant en bicicleta sense voler vaig aptropellar a un pobre pollet petit que anava amb la seva mare llavors vaig començar a pedalejar molt depresa i m'entres jo fugia la senyora va trocar a la policia francesa, parlaven molt estrany jo vaig entendre "Cop un poulet a frappé mon pauvre enfant!" i escalar jo no vaig entendre res. Al cap d'uns dies de estar a paris, vaig notar que la gent s'amagava de mi , Peró no sàvia per que llavors vaig mirar de esquerra a dreta de la façana i vaig veure un cartell amb la meva foto i un titul que posava... no se que posava perquè jo no entenc aquest idioma arè que o recordo posava aixo: "Poulet cherché terroristes!.
Uns passos mes enllà amb vaig trobar un policia i sem va quedar mirant fixament , quan volia donar-me conta el policia corria d'arrera la meva bicicleta i jo.Una mica mes endavant, vaig veure un senyor que em susurrava " pio-pio vine capa aquí, jo mentrestant anava frenant amb la bicicleta però na sabia qui era , i quan amb vaig parar el vell se mi va apropar dient-mi que li guardes aquell pergamí per a sempre mes i que no digues res a ningú, quan vaig obrir el pergamí em vaig donar conte que allò no era un pergamí qualsevol que era un mapa d'un tresor que estava enterrat desde fa mes de 10.000 anys quan vaig tornar a aixecar el cap aquell vell avia desaparegut, pro jo vaig decidir que trobaria aquell tresor per a satisfer aquell senyor , mentre jo estava guardant el pergamí , darrera de la paret estava el policia hi havia escoltat tota la conversa. vaig començar el viatge de anada cap al sur de França Peró cada vegada que estava mes aprop de la frontera de França amb Itàlia aquell policia no deixava de ferma la punyeta per destruir el pergamí i per a que ningu no el pogues trobar mai, ho va intentar amb ( aigua ,foc , amb sorra amb tinta negra ,etx) Peró mai ho va aconseguir. Cuan vaig travessar la frontera , amb vaig tindre que cambiarme de roba per a que no hem puguin reconèixer i em vaig allotjar a un hotel.CAPITOL 4
Desprès de canviar de país , amb van proclamar comte de la toscana però no sabia per que , desprès de mirar atentament el pergamí que em va donar aquell senyor a paris em vaig fixar en una figura que havia vist avans però no sabia a on fins que de tant pensar amb vaig donar comte que aquell símbol era la meva marca de naixement. Al pas dels dies amb vaig donar conta que hi havia una escriptura molt estranya però esclar li vaig manar al meu guardaespatlles que ho desxifres hi així ho va fer. Ell em va dir que la relíquia que estic buscant es a la torre de Pisa hi que el que dugui la marca de veritat al cul el podrà aconseguir. Al cap d'uns dies vaig anar a la torre de Pisa per ha saber de que es tractava el tresor però esclar com era comte de la toscana em van implantar uns guàrdies que vestien com a l’edat mitjana total que vaig passar de tot i per la nit amb vaig escapar per la finestra que estava oberta i vaig amb la meva bicicleta fins a la torre de pia , me he passat dues hores i mitge buscant la clau però per fi la eh trobat , deseguida vaig posar el cul a la marca de la paret i la torre va començar a tremolar , jo amb vaig asustar una mica , Bueno bastant jejej , una porta es va obrir i havia un cofre però només hi havia una papereta que em deia que avia de tornar a França i trobar un passadís que em portes a la Gran Bretanya i que allà trobaria la recompensa. Al tornar agafar la bicicleta amb vaig trobar que movien robat el seien però com mai el feia servir amb vaig dir que era igual que per devent de tot era el tresor i la seva recompensa . Quan vaig arribar a paris de nou , casi mato a un puntet negre que es movia pel terra però aquesta vegada ja sabia qui era perquè el vaig agafar amb la ma amb molta cura , vam estar una bona estona parlant. Llavors li vaig explicar lo que m’havia succeït llavor ell que era molt amable amb va dir que m’ajudaria a que ningú mes que jo tingues el tresor i a mes a mes que no em fessin fora del comtes de l’Itàlia, ell també amb va explicar el seu problema de que no troba aliments i per això he decidit que sigui el meu assessor i deixar-li veure sobre el meu cap. Però com que encara estava en busca i captura i amb vaig canviar de roba de tal manera que no em reconeixin i amb va surti molt be perquè ni el poll que portava a sobre no amb reconeixia , percert el poll que viu sobre meu es diu Wembley , quan estàvem fent la compra amb vam veure t a una pio-pia que es molt guapa i jo crec que amb vaig enamorar de ella com un fideu a la sopa. Al dia següent desprès de enarmorarme vaig anar camí al supermercat per a veure si estava però a mig camí un vell em va tornar a susorrar a l’oïda ( vine pio-pio tu que ests el comte de la toscana) i jo com ja el reconeixia vaig anar i li vaig preguntar que com ho sabia que era comte de la toscana i ell amb va respondre que el tresor que estava buscant era ell. Jo amb baix quedar al·lucinat perquè mabia anat fins a Itàlia amb bicicleta i vaig quedar rebentat , però ell va respondre que per trobar el tresor avia de aconseguir era la papereta que duia al cul , i jo li vaig dir i el tresor on es i ell va respondre ja tens el tresor , ets comte de la toscana . Jo entristit vaig anar a casa a fer la colada , amb vaig treure la jaqueta amb el paper incluit perquè no servia per a res . CAPITOL 5
Al aixecar-me del llit , vaig notar que em faltava alguna cosa al cap, però no sabia el que , ja vestit vaig anar a preparar-me el esmorzar però em vaig emportar una sorpresa del meu estimat Wembley , m'havia preparat l'esmorzar i també havia fet la vogada, després també em va planxar la jaqueta amb unes mini planxes i semblava que estigues fent esquí , quan va acabar em va dir que havia trobat un papereta a la butxaca , jo li vaig dir que no era important perquè no tenia cap valor, perquè un vell que segons ell era ell el tresor però després va dir una cosa quan me’n anava cap a casa però vaig entendre no se que de sort. Al acabar l’esmorzar vaig notar com una bufada de vent va obrir la finestra de cop i de sobte va entrar un oliva que portava un anell al peu que posava Kikí i quan em vaig adonar em va robar al Wembley així que vaig agafar la bicicleta i me’n vaig anar darrere d’en Kikí , vaig veure que parava ja per fi al costat d’una noia amb un centaure, després d’aquell viatge tan cansat que he tingut per a recuperar al meu amic Wembley , m’he adonat de que jo ja no soc un jove de 3 anys, quan vaig sortir del meu país per anar a buscar aventures no vaig pensar que seria tant cansat, però ja que soc aquí amb uns nous companys m’ho passo d'allò més bé em quedaré una mica més per acabar de ser més bona persona i canviar de personalitat de malament a bé.CAPITOL 6
Quan eram en el port avans de que en kiki marxes a Escòcia ens vam posar molt tristos perquè ens separaríem , però amb va prometre que ens tornaríem a veure. De sobte vam sentir una veu.
Carter: Una carta per al senyor pio-pio .
pio-pio: Moltes gràcies.
En Wembley es va apropar i també en kiki , vaig obrir la carta i em vist que era de la meva mare que em deia que a prop de Paris el meu tiet m' ha aconseguit un treball de reporter per a tv4.
El Wembley i jo vam posarnos el casc i vam posar rumb cap a Paris, de camí , el Wembley estava molt content però no sabia el per què , així que el vaig preguntar i m'ha respost de que no tenia ni idea .Quan vam arribar a paris el meu tiet ens va venir a buscar a la torre effiel.
A mitja nit el Wembley em va dir que ell àuria de continuar el seu camí, quan va acabar de dir-me aquelles paraules tan desesperant ens vam posar a plorar perquè havíem tingut uns moments molts bonics.El Wembley va sortir de la porta i amb va donar el seu numero de mòbil per quedar algun dia.
Wembley: el meu numero es 666909432
Al acabar de donar-me el numero ens vam acomiadar. Aquella nit no podia dormir perquè trobava a faltar al Wembley al dia següent el meu mòbil va començar a sonar , vaig agafar i era el Wembley
Wembley: Hola pio-pio
pio-pio: Hola Wembley, que tal ?
Wembley: molt be, saps una cosa ?
pio-pio: No?
Wembley: eh trobat a la meva mare
pio-pio :molt be are tenviare unes camares perque tu seras el meu primer reportatge.
Wembley: molt bé.
Al arribar on era el Wembley vam començar a fer l'entrevista.
pio-pio: Bon dia Franca avui tenim una bona noticia . Un poll a trobat la seva mare, Que se sent al trobar a la mare de nou ?
Wembly: Estic molt content de tornarte a veure
Mare del Wembley : Jo també estic contenta de tornarte abeura Wembley.
pio-pio: Bona tarda pio-pio tv4 paris.
Fi
COM PREPARAR UNA ENTREVISTA
ACTIVITAT 2
Montse perez abelaira (companya de classe)
3.As rebut algun premi de hípica ?11. A quina escola de hípica vas ?
Fes una entrevista a alguna persona del teu entorn que desperti en tu un cert interès. Cal que la teva entrevista permeti als lectors descobrir aquest interès per la persona escollida. Hi ha d’haver un mínim de 15 preguntes.
Montse perez abelaira (companya de classe)
1.Quina es la teva afició?
- Muntar a cavall
2.Fas alguna altra altivitat ?
- Si, Basket
3.As rebut algun premi de hípica ?- Si molts
4. Qui et va ensenyar a muntar a cavall ?
- El seu nom es diu Eva però el cognom no me’n recordo.
5.Amb quants anys vas començar a jugar a Basket ? i a hípica ?
-A Basket amb 4 anys
- A hípica amb 7 anys
6.Alguna vegada tas caigut del cavall ?
- Si, però de moment no ma fet mal.
7.Cuant de temps jugues al Basket a la setmana?
- 4 hores
8.Alguna vegada as tingut por d’un cavall ?
- No mai perquè e tingut uns monitors que sempre me’n apollat.
9.En quina posició de Basket jugues ?
- Pivot
10.En quin equip jugues a Basket ?
-B.Q Martinenc
-R.T- Team
12. Com es diu el teu cavall actual ?
-Jugetón
13. Qui es la teva entrenador/a de Basket ?
- David i Aina
14.Al estiu també fas aquestes activitats o deixes fins al curs següent ?
- Hípica segueixo i a Basket ho deixo.
15. Et planteges ser una estrella de l’hípica ? i del Basket ?
- encara no ho se.
-Definitivament no.
lunes, 8 de noviembre de 2010
COM ES PREPARA UNA ENTREVISTA
ACTIVITAT 1
1. Quina és la teva afició ?
2. Que creus que et pesarà en la teva carrera de monitora de vela ?
5.Com vas començar en el mon de la vela ?
6.Alguna vegada as tingut por del mar?
7.Cuan temps as trigat en rebre el títol de monitora ?
8.Cuantes vegades tas caigut a l’aigua navegant ?
9.Alguna vegada ta dit la teva família que la vela no serveix per a res ?
1.Prepara el qüestionari per realitzar una entrevista a algun personatge que admiris (pot ser el mateix que vas triar per al reportatge, ja que el reportatge preparat et podria servir com a documentació prèvia). Has de preparar un mínim de 15 preguntes.
LES QUINZE PREGUNTES.
- Monitra de vela (Ines)2. Que creus que et pesarà en la teva carrera de monitora de vela ?
3. Com creus que sera la teva vida amorosa dintre d'uns anys ?
4.Que et posaries si et donessin un premi per a la millor navegadora?5.Com vas començar en el mon de la vela ?
6.Alguna vegada as tingut por del mar?
7.Cuan temps as trigat en rebre el títol de monitora ?
8.Cuantes vegades tas caigut a l’aigua navegant ?
9.Alguna vegada ta dit la teva família que la vela no serveix per a res ?
10.Alguna vegada tas quedat en mig del mar perquè no bufava vent ?
11. Alguna vegada quan eres al veler sa caigut ?
12.Tas plantejat alguna vegada deixar la vela ?
13. Alguna vegada has agut de tornar al port perquè el veler sestava enfonsant ?
14.Alguna vegada has tingut de baixar del veler perquè estava trencat ?
15. Alguna vegada tan donat un premi de vela ?
jueves, 4 de noviembre de 2010
L'ENTREVISTA
L'entrevista , es de modalitat Estructurada o Formal, perque sembla que les preguntes suiguin previament preparades anteriorament. El seu canal es personal perque les preguntes estan fetes de manera que siguin respostes en el acte i el periodista capta el missatge oral com el corporal. Entrevista de personalitat o retrat el objectiu del entrevistador es que el entrevistat repongui tal i com es ell. El periodista ens desperta el nostre interes perque ens informa d'un succes que pasa en un pais( china) en una guerra civil internacional.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)