RELAT EN CATALÀ

Quatre mobles mal posats era tot el que havia trobat en aquell pis de mala mort  llogat ara feia tot just una setmana. Calia, però, estar-ne content; era millor allò que viure sota un pont. Havia fugit de casa tot buscant la desitjada llibertat i des d’aleshores només havia trobat entrebancs, un rere l’altre.

Ni les promeses dels antics companys d’institut de proporcionar-li allotjament gratuït s’havien complert ni la del pare de la seva xicota d’oferir-li una feina havia  arribat a bon port.  Més aviat el contrari;  en veure-li la cara de mort de gana li havia proposat d’anar a un altre país a buscar noves oportunitats. - A Austràlia -, li havia suggerit. Fins i tot la noia que li havia promès amor etern havia desaparegut. Ara tenia al davant aquella carta. Una carta sense remitent on figurava el seu nom escrita amb una lletra delicada que li recordava algú.



Va observar curiosament la carta. No sabia de qui era. Va decidir obrir la carta, i en el moment d’obrir-la, va sentir un mal pressentiment. Va agafar el paper que estava dintre del sobre, el va obrir cuidadosament i va començar a llegir-lo amb molta cura. En aquella carta el Senyor Pep, el propietari del pis, li demanava si us plau que pagués el lloguer, o que marxés d’aquella casa. No sabia què fer; estava a l’atur, ningú no el volia contractar per la seva empresa, ja que no tenia el graduat de l’ESO. Va anar a parlar amb el Senyor Pep, per tal de que li ho deixés pagar tot la setmana vinent. Però ell va dir que no.